Vicenç Villatoro, que ha arrencat la seva intervenció en el debat matinal de la COM amb un "jo el conec, aquest xicot", no podia ser més explícit: en la seva opinió, Joan Manuel Tresserras, el nou conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat era fins ara "un professor mediocre d'una matèria inenarrable". L'escriptor i periodista terrassenc ha deixat, doncs, ben clar que ell no confia massa en les capacitats d'aquest professor universitari, especialitzat en l'estudi del binomi mitjans/identitat, per impulsar la cultura del país.
Jo tampoc tinc clar si el que necessita el país és un debat identitari en temes culturals i en la gestió dels mitjans de comunicació públics. La Fira de Frankfurt esdevindrà una prova de foc. Hi anirem amd una exposició de la literatura que es fa a Catalunya sense l'Eduardo Mendoza, per exemple? No sembla possible, oi? Però és fàcil caure en la temptació d'una visió reduccionista, que negui la pertinença a la cultura catalana a tota creació que no utilizi el català com a llengua vehicular, encara que sigui feta aquí i per artistes d'aquí.
Però no serà negant l'existència de la convivència i la interinfluència de les dues llengües (català i castellà) que impulsarem la cultura catalana.
Per mi Tresserres és, sobretot, una gran incògnita. Amb el Mascarell una sabia què pensar i què esperar. La seva aposta per impulsar una modernització de la gestió cultural des del suport a la millora d'infraestrutures, el seu compromís en crear un marc favorable al desenvolupament de les indústries culturals i la iniciativa privada, eren prou conegudes per la seva trajectòria a l'Ajuntament de Barcelona, i al capdavant de la Conselleria ha mantingut la mateixa línia. Sota el seu mandat —encara que el projecte venia de lluny— s'ha iniciat a Terrassa una de les grans operacions culturals que poden marcar el futur de la nostra ciutat: la recuperació del Teatre Principal, en el marc de la creació del Centre d'Arts Escèniques, encotillat avui encabit en les estretors i limitacions del Teatre Alegria.
Caldrà esperar i observar, perquè no hi ha cap llei, ni escrita ni memoritzada, que digui que un "professor mediocre" no pugui ser un bon gestor.
